La zona geogràfica està situada entre els
40º 18’ de latitud nord i els 4º 23’ i els 4º 38’ de longitud oest.
El Priorat té una superfície de 197 km2 que equivalen a 19.783 ha, de les quals unes 1.600 ha actualment estan en cultiu per uns 550 viticultors.
La zona vitícola qualificada amb la
Denominació d’Origen Qualificada Priorat està situada en al part central de
la província de Tarragona, comarca del Priorat, en una depressió originada pel
desdoblament de la serra del Montsant en la seva part meridional. Està constituïda
pels terrenys ubicats als termes municipals de la Morera del Montsant –i el
seu agregat Scala Dei--, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops, Bellmunt
del Priorat, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, el Lloar i la part nord del
municipis de Falset i el Molar.
ALTITUD
El
cultiu de la vinya està distribuït en altituds que van dels 100 m sobre el
nivell del mar, en part dels termes municipals de Bellmunt del Priorat i el
Molar, fins als 700 m, en el terme de la Morera del Montsant. La configuració
del cultiu es caracteritza per pendents que superen el 15% en la major part dels
casos. Últimament, s’estan replantant terrenys en feixes o bancals que
permeten la mecanització del cultiu.
Tota la zona emparada per la Denominació
d’Origen Qualificada queda inclosa dins de la comarca del Priorat.
La
qualitat del vi del Priorat ve determinada en gran part per les característiques
geològiques del terreny. Es tracta de litosòls més o menys evolucionats,
sobre un substrat compacte de pissarres del carbonífer (anomenades localment "llicorella"), de profunditat mitjana
o escassa i amb perfils poc definits, sovint alternat amb bancs de quarcites;
l’esquarterament d’aquestes roques produeix gran quantitat de canturral no
rodat que preserva els sòls de l’erosió i permet el cultiu en pendents
pronunciats. Són sòls lleugerament àcids amb pH a l’entorn de sis i amb un
contingut de matèria orgànica al voltant del 2% en el seu horitzó
superficial.
El
clima és de tipus mediterrani temperat amb vents secs predominants del quadrant
nord-est. La temperatura mitjana anual és de 15 ºC, que varia des dels 6 ºC
al mes de gener als 23 ºC dels mesos de juliol i agost. La pluviometria mitjana
anual se situa en els 600 ml.
Valors
molt elevats d’insolació juntament amb un clima sec i una pluviometria
estival escassa, creen unes condicions adequades per a una maduració de
contingut elevat en sucres. La variabilitat dels factors que determinen el clima
i un risc baix de malalties en l’època de maduració fan que el període de
la verema s’allargui força: es comença a mitjans de setembre a Bellmunt i el
Lloar i s’acaba a mitjans d’octubre a Poboleda i Porrera.
El
cultiu de la vinya va ser introduït pels monjos cartoixans de l’orde de sant
Bru, quan el 1162 el rei Alfons el Cast els va sol·licitar que s’instal·lessin
a la comarca reconquerida al Vali de Ciurana. La fundació de la cartoixa
d’Scala Dei als peus del Montsant va condicionar la submissió de set pobles
al domini feudal del prior de l’abadia; a partir d’aquest moment la comarca
va començar a anomenar-se Priorat. Els monjos es van ocupar de la plantació de
la vinya, la millora del cultiu i l’elaboració de vins que van obtenir fama i
reconeixement públic com a vins
del Priorat.
L’aparició
de la fil·loxera a principis del s. XX va fer que s’hagués de replantar la
vinya sobre peus americans, principalment Rupestris de Lot i darrerament 110-R i 161-49
. La composició de la varietat de la vinya va canviar les seves proporcions i
avui la més estesa és la carinyena,
seguida de la garnatxa
negra. Últimament s’ha plantat la varietat de Cabernet Sauvignon amb
molt bons resultats en l’elaboració de vins, la qual cosa ha portat al
Consell Regulador a sol·licitar-ne la inclusió dins de les varietats
autoritzades, així com el Merlot i la Syrah.
La
superfície cultivada s’ha reduït notablement; s’han abandonat moltes
vinyes i d’altres han canviat d’explotació (avellaner, ametller i olivera),
sobretot en aquells terrenys de més pendent i, per tant, on es fa més difícil
llaurar. Les plantacions actuals es fan generalment en sòls aplanats que
permeten, d’una banda, el treball mecanitzat i, de l’altra,
la creació de parcel·les emparrades a dos i tres fils, fet que millora
la qualitat del raïm. Els rendiments per hectàrea són molt baixos: de 1.200 a
1.500 kg/ha a les vinyes velles i sense sobrepassar els 5.000 o 6.000 kg/ha a
les joves que estan en plena producció. La densitat de plantació que autoritza
el CRDOQU és de 2.500 a 9.000 ceps/ha. La producció màxima admesa a
densitat inferior a 6.500 ceps/ha són 6.000 kg/ha i a densitat superior a 6.500
ceps/ha són 8.000 kg/ha.
Els
vins que s’elaboren són majoritàriament negres, encara que hi ha un 10% de
vins blancs i una quantitat minsa d’elaboració de vi rosat.
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ
Campanya Producció en hl. Qualificació 1999-2000 13.116 hl Molt bona 2000-2001 18.984 hl Excelent 2001-2002 17.500 hl Excelent 2002-2003 19.000 hl Bona
Ø
Garnatxa
negra
Comunament
coneguda amb el nom de garnatxa, se la
coneix també amb el nom de lledoner, tinto
aragonés o tinto navalcarnero. És una varietat vigorosa, de port dret i rígid,
amb raïm alat molt compacte i de mida tirant a mitjana o petita i amb grans
petits i rodons de pell fina. Com que la seva brotada és
primerenca, és força sensible a les gelades de primavera i molt
sensible a la humitat i a la boira en l’època de florida, que poden
produir-li problemes de quall. Els portaempelts poc vigorosos li són
beneficiosos, de la mateixa manera que despuntar, ja que millora el quall de
fruits. Madura entre finals de setembre i començaments d’octubre. El
rendiment és mitjà pels problemes de quall que el poden perjudicar. Produeix
vins aromàtics i fins, de bastant grau alcohòlic i de poc color; s’oxida amb
facilitat, per la qual cosa és la varietat més emprada en l’elaboració de
vins rancis o generosos. En el cupatge amb d’altres varietats, produeix vins
aromàtics de gran qualitat.
Ø
Garnatxa
blanca
Aquesta varietat és coneguda també amb el nom de garnacha blanca de Rioja. Varietat mitjanament vigorosa, de port dret i rígid i de raïms petits, compactes, de grans rodons de mida mitjana, pell fina i color daurat a la maduració. Quant a la brotada dir que és primerenca i sensible a les gelades de primavera; s’adapta bé a tot tipus de terrenys. Sobre Rupestris de Lot presenta problemes de quall de fruits, tot i que sobre 110-R i 161-49, el seu comportament és bo. Produeix vins baixos en acidesa, de graduació alcohòlica elevada, agradables i que s’oxiden amb facilitat.
Ø
Macabeu
Varietat
blanca, anomenada amb viura,
alcañón i alcañol.
De vigorositat mitjana, de port dret i rígid, amb raïms grans i molt
compactes, de grans blancs, rodons, de mida tirant a mitjana i gran i pell fina.
La seva brotada és tardana, tot i que la maduració és primerenca, la qual
cosa vol dir que és una varietat poc sensible a les gelades de primavera.
Prefereix sòls bons i frescos, i s’adapta bé a diferents condicions climàtiques
i d’altitud. També s’adapta bé a tot tipus de portaempelts, dels quals el
més indicat en la nostra Denominació d’Origen és el 110-R. És un cep que té
un rendiment molt elevat, produeix vins de molt bona qualitat, fins, afruitats i
molt equilibrats.
Ø
Pedro
Ximénez
Varietat
blanca coneguda també amb el nom de Pedro
Jiménez, ximen,
ximenencia, alamis
i alamis de Totana.
Varietat de vigorositat mitjana, raïms mitjans, de compacitat mitjana, grans de
mida poc uniforme de forma el·líptica, de color verd-groguenc i d’un
rendiment del most molt alt. Si bé el rendiment de raïm per hectàrea és
baix, el contingut en sucre és molt alt i produeix vins de graduació alcohòlica
alta, poc àcids, que s’adapten molt bé a l’enranciment i envelliment; és,
per tant, un bon vi base per a l’elaboració de vins rancis i generosos.
Ø
Carinyena
S’anomena
també samso, mazuela,
crujillón i crusilló.
Varietat vigorosa, de port semierecte, que produeix raïms de mida mitjana,
compactes i de forma cònica, amb grans de pell gruixuda, petits i rodons. Com
que la brotada d’aquesta varietat és primerenca, és sensible a les gelades
de primavera; resisteix bé la sequera i els cops de sol. Madura a començaments
d’octubre, sempre després de la garnatxa
negra i de la garnatxa
blanca. És una varietat productiva que produeix vins de cos, astrigents i
de molta coloració i si s’hi afegeix una bona graduació alcohòlica, és la
varietat adequada per utilitzar en cupatges.
Ø
Garnatxa
Peluda
Coneguda
amb el nom de lledoner gris, es confon
sovint amb la garnatxa negra. Varietat
vigorosa, de port dret i rígid, que produeix raïms de mida tirant a mitjana i
petita; raïm alat i molt compacte, amb grans ovoïdals i de pell més gruixuda
que la garnatxa negra. De brotada
primerenca i mitjanament sensible a les gelades. De la mateixa manera que la garnatxa
negra, l’afavoreixen els peus dèbils que millorin el quall de fruits.
Madura entre finals de setembre i començaments d’octubre, amb produccions
mitjanes que sovint solen superar les de garnatxa
negra. Produeix vins de qualitat, de poca coloració i de graduació alcohòlica
alta que s’oxiden amb facilitat.
Otorgada
la Denominació d’Origen Qualificada per ordre del Departament d’Agricultura
de la Generalitat de Catalunya, data 18/12/00, publicada al DOGC nº 3294 i amb
data 29/12/00.
